LES CIUTATS I ELS ULLS: VALDRADA
"Els antics van construir Valdrada a la riba d'un llac amb cases totes de galeries una damunt l'altra i carrers alts que aboquen sobre l'aigua els parapets de balustres. Així, el viatger veu, quan arriba, dues ciutats: una dreta sobre el llac i una altra reflectida, invertida. No existeix o succeeix cosa en una Valdrada que l'altra Valdrada no repeteixi, perquè la ciutat va ser construïda de manera que cadascun dels seus punts es reflectís en el seu mirall, i la Valdrada de l'aigua conté no solament totes les ranures i relleus de les façanes que s'aixequen sobre el llac, sinó també l'interior de les habitacions amb les golfes i els paviments, la perspectiva dels passadissos, el mirall dels armaris.
Els habitants de Valdrada saben que tots els seus actes són a la vegada aquell acte i la seva imatge especular, que té l'especial dignitat de les imatges, i aquesta seva consciència els impedeix de lliurar-se per un sol instant a l'atzar o a l'oblit. (...)
El mirall tant fa créixer el valor de les coses com el nega. No tot el que sembla valuós fora del mirall resisteix quan es reflexa. Les dues ciutats bessones no són iguals, perquè res del que existeix a Valdrada és simètric: a cada rostre i gest corresponen des del mirall un rostre o gest invertits punt per punt. Les dues Valdrades viuen una per l'altra, mirant-se constantment als ulls, però no s'estimen".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada