El cos humà ha estat un dels elements més representats en l'art.
Ja a la prehistòria, els artistes intentaven representar la figura humana de forma més o menys rudimentària, tant en les pintures rupestres com en escultura.
|
Pintures ruprestres dels Ports de Besseit, a la comarca del Matarranya |
|
Venus de Willendorf, amb més de 25000 anys d'antiguitat |
|
El problema de la proporcionalitat del cos humà s'ha intentat resoldre de diverses maneres. En la història de l'art trobem figures perfectament proporcionades, com les escultures gregues o renaixentistes. Això és degut a la utilització d'un cànon, és a dir, d'un sistema de proporcions molt estricte que indica exactament les mesures que cal utilitzar.
|
Hermes amb Dionís, de Praxíteles (s. IV aC) |
|
|
Venus de Milo, de Praxíteles (s. IV aC) | |
|
Coneixem els cànons següents:
1.
Cànon egipci:els egipcis dividien el cos humà en 16, 19, 21... parts iguals. La unitat de mesura que utilitzaven era la llargada del dit polze o l'amplada del peu.
|
Nefertari i Isis |
2. Cànon grec: la unitat de mesura és el cap. Hi ha el Cànon Policlet (s. II aC) que divideix el cos en 7,5 caps, i el Cànon Lisip (s. IV aC), que divideix l'alçada del cos en 8 caps. Aquest cànon és encara actualment molt utilitzat.
|
El discòbol, de Miró (460 aC) |
Cànon romà: es basa en els estudis anatòmics de Marco Vitruvi. La unitat de mesura també és el cap, i es divideix l'alçada del cos en 8 caps.
Cànon de Leonardo da Vinci: l'any 1492 dibuixa l'
Home de Vitruvi, utilitzant el cànon romà. Representa un cos masculí amb braços i cames oberts, inscrit dins d'una circumferència i un quadrat. Al peu del dibuix Leonardo anota totes les propocions del cos (relació entre palmell i dits, peu i palmell, avantbraç i palmell...).
Leonardo i la majoria dels artistes del Renaixement utilitzen la
Proporció divina o Secció àurea. Mesurant les proporcions exactes de l'estructura òssia del cos humà, veuen que aquestes tenen una relació proporcional amb el
Nombre Fi o nombre d'or. Moltes de les formes de la natura tenen relacions proporcionals amb aquest nombre.
Al llarg de la història apareixen altres cànons. Cal destacar el d'
Albrecht Dürer, l'artista més famós del Renaixement Alemany, en el seu
"Vier Bücher von menschlicher Proportion" (Quatre llibres sobre les proporcions humanes".
En l'actualitat encara utilitzem un cànon per representar de forma proporcionada el cos humà. Tot i això, en molts casos s'utilitzen proporcions alterades, per exemple en els dibuixos manga, en els maniquins de les botigues de roba (molt estilitzats, mesuren l'alçada del cos amb 9 caps), o alguns artistes com
Botero.
|
Adam i Eva, de Fernando Botero |
Representació de la figura humana
Agafarem com a unitat de mesura l'alçada del cap, de manera semblant a com ho feren els clàssics grecs i romans, o els renaixentistes.
L'alçada de la figura humana depèn de l'edat. Per exemple, un nadó té el cap molt gros en relació a la resta del cos. En els adults, l'alçada sol mesurar uns 8 caps. En els nens, uns 6 caps.
Pel que fa a l'amplada, agafarem una mesura de 2 caps d'amplada. Cal tenir en compte la inversió de proporcions en la figura adulta masculina i femenina: així doncs, l'home té les espatlles més amples, mentre que la dona té la pelvis més ampla:
EINES TIC
- Figure it out: una aplicació per a dibuixar la figura humana utilitzant el ratolí. Compte! Moure el ratolí amb precisió és complicat!
- Hero Machine 2.5: crea el teu propi superheroi! Tot i que seria més adient per a quan parlem del còmic, he pensar que aquesta aplicació us agradaria.
- Exploring DaVinci: creem el nostre Home de Vitruvi seguint les indicacions que ens dóna aquesta pàgina.